Dissabte 13 JUNY 2026
CAN PANXÓ > Com arribar
Llinars del Vallès (Barcelona)
19.32h portes, 20.35h inici
Bo d’Ajut de 8€, només per socis!
(Pots fer-te soci el mateix dia i tindràs accés fins a l’eternitat)

BIG KIDS (USA)
Big Kids, la banda de punk rock de la Bay Area (Oakland, EUA), estarà de gira per Europa del 15 al 26 de juny de 2026, interpretant cançons de Big Kids i Pigeon Island.
Big Kids és el projecte de llarg recorregut de Jason Romero, una figura clau de l’escena punk/emo de la Costa Oest. Formant part de l’“emo revival” de finals dels anys 2000, la banda va girar internacionalment amb grups com Joyce Manor i Algernon Cadwallader, tot mantenint-se profundament arrelada a l’escena DIY.
Després dels seus últims concerts el 2014, Jason va continuar amb el seu projecte Pigeon Island, publicant Bad Kids el 2025, sempre mantenint la seva veu compositiva inconfusible.
Ara, després de 15 anys, Big Kids tornen als escenaris, travessant l’Atlàntic amb una nova formació que inclou dos amics catalans. El seu so captura l’essència de l’amistat, les gires DIY i l’energia del punk rock — melodies i brutícia, tornades corejables i feedback.
La banda girarà per Europa, reconnectant amb una història que va començar el 2011 a l’Actitud Fest, interpretant cançons tant de Big Kids com de Pigeon Island.

TANØ!
Tanø! vindran al Dràstik acompanyant la gira europea dels nordamericans BIG KIDS i amb el seu nou i quart disc “Danses a la Discòrdia” acabat de treure del forn.
La irrupció del power duo Tano!, format per Oskar Garcia (ex vocalista i guitarrista de Hurricäde) i Víctor Pelusa (baixista d’Anchord), no es pot deslligar del vincle creat entre els dos grups, compartint escenaris i fins i tot una gira el 2014, així com de la decisió de Hurricäde de posar punt i final el 2015, després de vuit anys en actiu. Com una clara evolució de Hurricäde, Tano! segueix en format duo el camí de l’exploració sota els paràmetres d’una música plena de dinàmiques, descaradament rítmica, agressiva i a voltes dissonant. Però què és Tano!? Post-hardcore? Math-core? Screamo? Emoviolence? Grindcore? Segurament tot això i, al mateix temps, res d’això. Perquè si una cosa deixa clara el disc és la seva voluntat de fugir constantment de la zona de confort, tot i partir i alhora fer honors a aquesta base mencionada. Aquestes ganes de complicar-se i de crear una bèstia sonora particular és el que porta el duo a estar permanentment dalt d’un penya-segat, fent malabarismes per no caure i per mantenir l’adrenalina.