DRÀSTIK
8 de juny 2023 | 20.00h. | Taquilla inversa
Com sempre, només per socis
Un documental sobre Jose Ric Darne, militant antifeixista de 103 anys exiliat a França que ens explica els seus records de combatent i presoner de la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Un treball realitzat pel col·lectiu audiovisual euskomaño AP 68 PELÍCULAS filmat amb dos telèfons mòbils per Mingo España i Manuel Alcaine amb música original d’Izaskun del Cerro i guió, muntatge i direcció de Santi Ric i Javi Gil.
“José Ric Derné, militant antifeixista de 103 anys exiliat a França, desempolsa la seva memòria com a combatent i presoner durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.
Amb sorprenent lucidesa, no mancada de bon humor, va desgranant els seus records, la seva peripècia durant la terrible etapa que li va tocar viure, primer com a combatent contra l’exèrcit rebel espanyol i posterior presó. Després de la seva fugida i exili a França, com a presoner de l’exèrcit alemany. És la mateixa o semblant tragèdia patida per moltíssims espanyols que, perduda la guerra, per ser del POUM, Comunistes, Socialistes o anarquistes, és a dir, republicans, van haver d’exiliar-se per salvar la vida. Però José Ric, lluny de mostrar-se en aquest documental com a heroi de guerra, ho fa sense àpex d’odi ni ressentiment, simplement com a testimoni de tot aquell horror, de com va superar les dificultats: el desarrelament, l’idioma, la penúria econòmica…deixant-nos tota una lliçó de supervivència, de coherència i d’amor a la família ia la vida.”
Manuel Alcaine (Sientelo con oído radio)
“José Ric Darné (Fraga,1920) ho tenia clar, i davant de l’agressió feixista de l’exèrcit espanyol del 1936 va decidir posar-se del costat correcte. I la vida, atzarosa per als que van optar per tan necessària i noble alternativa, va premiar el seu antifeixisme amb una longevitat centenària i sobretot lúcida, capaç de guardar frescos tots els records de l’època, els bons i fins als quals la memòria sol rebutjar com a autodefensa per ser-ho menys.Per sort, dos telèfons mòbils usats com a càmeres i les curiositats compartides de Santi Ric i Javi Gil (Ap 68 Pel·lícules), van capturar aquests records per transformar-los en un testimoni viu d’aquell funest tràngol, un testimoni de primera mà, sense intèrprets que el poguessin readaptar, en què José Ric explica que néixer en “una família lluitadora en què els diners no comptaven perquè no existien” el va abocar de bressol a iniciar-se als 16 anys com a correu al front de guerra, a allistar-se a l’exèrcit repúblicà el 1938 i, com a conseqüència de tan desigual enfrontament, a ser capturat i pres a la presó franquista de Corbán (Santander). Aquest últim incident és el que inaugura el seu infaust periple per l’Espanya feixista en qualitat d’esclau del franquisme; de fugit a França on percep que els republicans espanyols no són ben rebuts i semblés que els francesos volguessin fer-los pagar els ensurts causats per lluitar durant tres anys contra el feixisme; continua com a enrolat a l’exèrcit francès per enfrontar-se als nazis, acabant una altra vegada com a pres en un camp de concentració nazi i, finalment, com a reubicat al prolífic exili espanyol de Tolosa (França).
I pel mig, armant la narració, José Ric va introduint anècdotes, algunes transmeses de manera descarnada i altres matisades amb humor redemptor, fins a recrear un testimoni vital en forma de documental molt ben filat amb estructura de “pel·lícula rodant”. Un documental necessari que salva la memòria dels lluitadors embrancats a les dues guerres més cruentes provocades pel feixisme al segle XX i que serveix per combatre els 80 anys d’oblit, repartits entre els 40 anys de victòria immisericordi i covard del franquisme i els 40 de “tupido vel” democràtic, al qual es van veure sotmesos les lluitadores i lluitadors antifeixistes exiliats o enterrats en cunetes.
“Aquell alferes carceller del V Regiment de Navarra, davant la incertesa de qui guanyaria la guerra, ens despertava cada matí amb un paternalista “desperteu-vos fills meus”. No obstant això, i a mesura que la victòria franquista anava semblant més clara, el mateix carceller deixava translluir els seus odis cridant-nos “aixequeu-vos fills de puta”. Fins aquí arribava la covardia i la maldat franquista” (José Ric Darné. Comentari recreat)”
Comentari: Eduardo Sisamon